dijous, 29 de març del 2012

La calma

Ja fa temps que he deixat de sorprendrem
del fet de que mai t'acabes de conèixer
i que bonic oi? viure per veure.
La setmana passada convivia amb un neguit
amb una teranyina de propietat, amb els amos
fent soroll, cridant, com si cal com se'ls i escapes
diriam que una de les l'aranyes, porta tanta merda
que a cops ens la tira a sobre
..........
fer uns kilòmetres, disfrutar de la muntanya
riure, viure, sentir-te un més de tots
tirar-te amb la joventut per la baixada
apartar la neu amb la cara,  tornar-hi
un cop a casa estas be, buscas el neguit
i comprens que es va perdre en la baixada.
..........
et sens viu perque tot canvia
i com canvia
i com de rapid

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada